Carta a la meva mare

Avui es un dia molt especial per mi i agraeixo molt que estigueu llegint les meves paraules.

Com alguns ja sabeu, quan jo tenia un parell d’anyets, la meva mare va patir un petit accident que la va deixar invàlida. Ella va poder seguir vivint, molt ben cuidada per la meva àvia i els meus tiets.

Fa dos anys, degut a una pulmonia, ens va deixar. I avui, entre llàgrimes, em feia il·lusió escriure-li una carta.

“

Mami,

T’escric aquesta carta avui, que fa dos anys que ens vas deixar. He canviat, he après, he crescut i he madurat molt des de que vas marxar. Crec que ja ha passat el temps suficient per curar les ferides de la teva absència. Tinc una consciencia diferent i avui en dia tinc molt a agrair-te.

Ara ets un àngel que em cuida, una esperança que em manté viu i un somni que em permet despertar tots els dies.

Segur que estàs molt bé i això em fa feliç perquè em fa lluitar per seguir endavant i lluitar per els meus somnis i objectius, imaginant que des de allà dalt observes tots els meus passos i desitjant que estiguis orgullosa de mi.

Vas ser i seràs sempre el meu primer pensament, la meva admiració, el meu orgull i el meu exemple. I cada dia que passa, intento apropar-me a ser la persona que tu sempre hauries volgut que fos.

Avui es compleixen dos anys del teu viatge inesperat, vas marxar d’aquest món i no m’he pogut acostumar gaire a la teva absència, però ho he de fer.

Sóc conscient de que no tornaràs, però el que si conservo és l’esperança d’algun dia viatjar fins son estàs tu.

Com ja t’he dit abans, considero que he canviat. Intento ser sempre una persona propera, simpàtica, carinyosa i sincera. Tal i com una mare vol del seu fill. Des de que no hi ets, intento sempre ser positiu i donar-li més valor a les coses.

Crec que hi ha persones que no em coneixen del tot i tenen una visió de mi que no es la correcta, però bé, no puc agradar a tothom. Tinc la consciencia tranquil·la que la gent que m’envolta, família, amics i amigues, saben com realment sóc i n’estic molt orgullós, de poder semblar-me una mica a tu.

M’agrada molt seguir-te escrivint i enviant cartes els dies 25 de cada mes. No tenen destinatari, però jo sé que d’alguna manera o altra tu les reps. I així pots saber com em va tot. Tan de bo algun dia tingués resposta.

Saps també que em va genial anar, aquest dia de cada mes, al lloc secret on ens comuniquem. Són estones de plors, però m’encanta explicar-te les coses, comunicar-me amb tu i desfogar-me. Em va molt bé per el meu dia a dia i recuperar forces.

Avui aquesta carta la deixo llegir a tothom, perquè vegin lo orgullós que estic d’haver tingut aquesta mare. Espero que tu, allà on siguis, també la llegeixis.

No saps quines ganes tinc de tornar-te a veure, tenir-te entre les meves mans novament i dir-te tot el que t’enyoro.

T’envio un milió de petons allà on estiguis.

El teu fill Toni.

“